L'escriptor peruà, firmant del «Manifesto por la lengua común», hauria de saber que els qui l'han signat ens fan por. Por per la seva força, per l'extrem autoritarisme que mostren, per la seva al•lèrgia a la diversitat, per l'esperit colonitzador
Tribuna 10.7.2008 EL PUNT
Benvolgut senyor. Qui més qui menys ha repassat aquests dies la llista dels qui donen suport al Manifiesto por la lengua común. Morbós de mi, ha estat el meu cas. Confesso que la presència a la llista de gent de la cultura, especialment de la literatura, m'ha resultat especialment corprenedora. Estic encantat que Luz Casal i Ramoncín se n'hagin esborrat dient que ells van a favor de la cultura, no en contra, i que els han enganyat. Chapeau! Però el nom que sí que hi he trobat, no sols com a firmant sinó com a promotor, és el vostre, Mario Vargas Llosa. Era previsible, però no per això deixa de ser terrible. Terrible, dic, perquè prèvia lectura del vostre llibre “La ciudad y los perros” estranya extraordinàriament que algú que tingui la sensibilitat de denunciar les situacions d'abús i d'imposicions que s'hi denuncien sigui avui capaç de subscriure un manifest que tan ostensiblement ataca els febles en nom dels poderosos. Ara, suposo que tothom evoluciona en un sentit o altre.
El manifest que heu subscrit diu que tot allò públic a l'Estat ha de ser en castellà perquè és la «llengua comuna». No sé si sou prou conscients de fins a quin punt aquesta asseveració denota una voluntat d'imposició brutal. Perquè això no és una defensa sinó un clar atac. Equival a treure al meu idioma tot futur, tota possibilitat de desenvolupar-se en l'àmbit públic. És lògic, doncs, que hagi quedat de pasta fullada en veure com algú de la Cultura, amb majúscula, pot subscriure un manifest així a aquestes altures del segle XXI. Certament, el que heu subscrit implica que penseu que el meu idioma no val res. I segurament és cert que el català no pot rivalitzar amb el vostre hiperidioma en termes de premis Nobel als prestatges i nombre de parlants. D'acord. Però potser us pot sorprendre saber que, per exemple, el català sí que compta entre els primers vint idiomes del món pel que fa a volum d'ús a la xarxa. És a dir, tampoc som exactament un patuès com voldríeu. I si no tenim més pes, el fet que durant molts anys hagi estat una llengua proscrita –fet del qual vau ser testimoni directe– segurament no deu ser-hi del tot aliè. Però temo molt que aquesta línia d'argumentació no us deu fer ni fred ni calor. O potser sou dels qui els encanta allò de «ahora hacen los nacionalistas lo que Franco». No fotem.
Em limitaré, doncs, a parlar-vos del que més em suggereix el vostre manifest. I és la por. Perquè sí, haig d'admetre que em feu por els qui heu pogut firmar una bestiesa així. Por de la vostra força. Por de les moltes coses que compartiu acríticament amb els franquistes. Por de l'extrem autoritarisme del missatge que heu llançat. Por de la immensa sensació d'indignació que feu venir a tants familiars i amics, realment afectats per la voluntat anorreadora que demostreu. Por, també, de la vostra al•lèrgia a la diversitat. No sé en quins ambients us vau moure quan vau viure entre nosaltres, a Barcelona, però penseu que aquesta terra que us va acollir ha pensat, cantat, estimat i plorat durant mil anys en la llengua catalana. Els nostres avis no sabien castellà, i bé que van tenir una sàvia cultura amb el seu petit lloc –també– a la història de la humanitat que ara voleu negar. Per què ens voleu treure el que tenen tots els països normals? Què us dóna dret a dir que no som res: la força? L'antic imperi? L'arrogància del progre globalitzat? La llarga onada de l'anticatalanisme? No us enganyeu, això que us mou té un nom, ara i sempre: esperit colonitzador. Per què tot s'hi val contra el català? Us heu aturat mai a pensar-hi? Per a vós, quants milions fan una cosa «comuna», i quants la condemnen al no-res? Quina tara tenim nosaltres els catalans que faci eliminable la nostra llengua en l'àmbit públic? Permeteu-me de dir-vos que no veig cap diferència entre el que prediqueu i el que fan els xinesos al Tibet.
Sapigueu, autor de La ciudad y los perros, que mentre lluiteu amb fúria perquè el regne del castellà sigui absolut –a un costat del charco i de l'altre–, potser us esteu esforçant debades. Perquè teniu molt de guanyat ja. D'entrada, nosaltres els catalans no podem fer vida en català a casa nostra com sí podeu fer-la vosaltres en castellà. Per tant, no somieu més utopies perquè ja les teniu assegurades. A l'actualitat, l'Estat només fa un 97% de la seva publicitat institucional en castellà. No en feu prou? Tan insaciables sou? A més, disposeu d'instruments de castellanització massiva a casa nostra com són La Vanguardia, l'Editorial Planeta i quasi tot el parc de cinemes i cadenes de televisió. Per cert, un canal de TV firmant del vostre manifiesto actualment no té ni un trist minut de programació en la meva llengua, per si us consola. També podeu respirar perquè la Guàrdia Civil està molt activa desmuntant TV3 al País Valencià sense que cap manifiesto vostre ho hagi denunciat. Francament no sé de què us queixeu. Pel que fa a l'espai comú, podeu estar molt tranquil perquè cap cantant català no us robarà un sol segon d'espai televisiu espanyol cantant en la meva llengua. Tot és per a vosaltres. Encara en voleu més?
Però del que segurament més us voleu queixar, suposo, és del tema de l'ensenyament, oi? Doncs sí, a l'ensenyament públic a Catalunya, l'idioma vehicular és el català com ho és l'holandès a Holanda o el danès a Dinamarca. Com vosaltres, nosaltres tampoc volem anar a la creació de dues comunitats a casa nostra. Volem una sola comunitat en què tothom sàpiga tres idiomes de la mateixa manera. I aquesta és la realitat que totes les enquestes i estudis revelen que es compleix magníficament. I si no sou prou sensible per adonar-vos-en, almenys tingueu la decència de respectar la nostra sensibilitat i d'identificar-vos un instant amb els subalterns. Com vau escriure quan vau escriure, fa tants anys, “La ciudad y los perros”. Una lectura d'estiu infinitament més recomanable i culta que no pas el manifiesto que acabeu de redactar.
TONI STRUBELL. Escriptor
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347231/index.php
dimarts, 15 de juliol del 2008
Contra la manipulació del català, el basc i el gallec
Les associacions d'escriptors en llengües catalana (AELC), gallega (AELG) i basca (EIE) -agrupats en la recentment constituïda federació Galeusca- han elaborat un manifest a favor "de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem". El text neix òbviament com a resposta a la publicació del "Manifiesto por una lengua común". Galeusca defensa i explica gairebé de forma didàctica per a espanyolistes que "el gallec, l'èuscar i el català no són ‘invents' d'ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d'anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d'usos públics, no es van produir de manera "natural", sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l'estat, sense cap consulta ni acord previs".El manifest també recorda que: "La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l'estat espanyol, lluny de ser entesa com una ‘asimetria' o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d'estats que conformen l'Europa plurilingüe".
A més, citant la recorrent Constitució espanyola, Galeusca insta els signants del manifiesto a donar-hi un cop d'ull per veure-hi com "garanteix la presència d'aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l'estat, mitjançant l'exigència a tots els ciutadans de l'obligació de conèixer el castellà", concretament a l'article 3. Mentre que "pel que fa al gallec, a l'èuscar i al català, la legislació no preveu l'obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se'ls reconeix, a usar-los".
D'altra banda, el manifest de les associacions d'escriptors observa que "La visió anulladora que des de l'enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l'etapa franquista" i afegeix que "la competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món".
"A més", constata Galeusca, "el Manifiesto parteix d'una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l'estat".
Per acabar, els escriptors defensen "Les polítiques lingüístiques aplicades a l'àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües" ja que "tenen com a objectiu aconseguir que l'alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d'anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística".
Galeusca
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347149/index.php
Crònica de les Cinquenes Jornades per la Llengua a St. Andreu de Palomar
El passat 5 de juliol, coincidint amb el desè aniversari de la mort de la Maria Mercé Marçal, es van celebrar les Cinquenes Jornades per la Llengua a Sant Andreu de Palomar.
Aquest any van ser organitzades per tres col.lectius de l´Esquerra Independentista de St. Andreu: Endavant-OSAN, Maulets-JIR i SEPC.
En aquesta ocasió va ser una jornada només, amb un format bastant similar al de l´any passat.
Primer es va muntar una mostra de cultura popular als jardinets de Can Fabra; durant ben bé tres hores es va estar jugant i ensenyant a jugar a bitlles catalanes. Grans i petits van poder fruïr d´aquest esport tradicional català.
Paral.lelament, a l´auditori de Can Fabra es va fer una lectura de poesies. El poeta David Caño va llegir algunes de les seves poesies i d´altres de la Maria Mercé Marçal. Més tard, el grup "Ara és demà" va llegir diverses poesies acompanyades del so d´una guitarra; tot plegat un parell d´hores llargues d´espectacle poètic.
Abans de la lectura de poesies, un membre del col.lectiu "Veu Pròpia" va fer una xerrada sobre els motius que tenen les persones inmigrants que decideixen utilitzar el català als Països Catalans com a llengua pròpia i les dificulatats que els comporta aquestsa decisió; que va durar prop d´una horeta.
Al final de l´acte es van repartir uns llibrets amb uns textos sobre feminisme escrits per la Maria Mercé Marçal fa més de deu anys, i encara avui plenamente vigents.
Cap a les deu del vespre es van parar les taules i tot seguit va tenir lloc un sopar popular que va estar amenitzat amb un concert del cantautor sabadellenc Lluis Oliva.
Cap a dos quarts de dotze es va donar per conclosa la jornada amb un bon èxit de paticipació; unes cent persones van acabar passant per les diferents activitats organitzades aquella tarda-vespre.
Adreces d´interès:
- Blog de les Jornades: http://www.jornadesxllengua.
- Adreça de correu: jornadesxllengua@gmail.com
- Fotos de la Va Jornada per la Llengua de St. Andreu: http://www.sant-andreu.com/catXppcc/050708jornadesllengua/index.html
Saül, membre de l´Assemblea Organitzadora de les Jornades per la Llengua de Sant. Andreu de Palomar.
Manifest Jornades per la LLengua 2008
Els darrers estudis sobre l´ús social del català mostren un retrocés de la nostra llengua al carrer.
Per aquest motiu cal fer una aposta decidida, del particulars i de les institucions en la defensa i la promoció de la llengua catalana.
Sense el compromís de les institucions és molt difícil que la nostra llengua estigui en una posició de normalitat en el nostre país.
Desde sempre, algunes institucions ha fet una aposta clara per erradicar l´ús del català en els territoris de parla catalana. Al País Valencià, els repetidors de TV3 continuen sent tancats per la Generalitat Valenciana, deixant sense referent lingüístic els i les catalanoparlants d´aquest territori. Una altra d´aquestes institucions és l´Estat Espanyol. Seva és la decisió de no fer oficial el català a la Unió Europea. També és seva la decisió d´obligar a augmentar les hores de castellà a les escoles. Davant l´enorme revalorització de la nostra llengua a la Catalunya Nord, l´Assemblea Nacional va semblar que reconeixeria les anomenades “llengües regionals”. Això ha estat un miratge perquè el Senat (format pels mateixos partits que l´Assemblea Nacional) ha aturat qualsevol mesura a favor de cap d´aquestes llengües.
I tot això respon a una estrategia perfectament planificada i executada: intentar fer desaparèixer la nostra llengua és una forma més d´intentar fer-nos desaparèixer com a poble. Ens volen fer callar perquè amenacem la seva existència.
Malgrat això, no tot és negatiu. Actualment veiem com al Principat, el català és líder d´audiència a les ones radiofòniques.
Els nouvinguts, que veuen el català com una oportunitat d´integració i de millora de la seva posició econòmica i social, augmenten dia rera dia.
L´augment d´uns anys ençà del nombre de grups de música que usen el català per expresar-se ha esta considerable, tot i que acostumen a estar fora dels canals comercials i de la promoció dels mitjans de comunicació públic i privats, impedint així que aquest músics visquin de la seva professió.
Celebrem també l´exigència del nivell C de català per poder exercir la docència universitària, però considerem que aquesta mesura no garanteix que les classes s´imarteixin en aquesta llengua. I més tenint en compte l´actual situació a les universitats, on el Procés de Bolonya tampoc garanteix l´ús i el coneixement de la nostra llengua per part dels estudiants europeus en règim de mobilitat.
En resum, malgrat no estar en una situació crítica en tots el territoris, encara queda molt per fer, per tal de garantir la supervivencia del català davant del procés de globalització en el que ens trobem inmerses.
Més que mai, cal exigir la oficialitat única del català en tots els territoris de parla catalana per fer possible la supervivencia de la nostra llengua.
De Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó,
tenim una sola llengua,
i som una sola nació.
de Fraga fins a Maó,
tenim una sola llengua,
i som una sola nació.
05 de juliol de 2008, Sant Andreu de Palomar, Països Catalans.
Articles d´interès sobre la Maria Mercé Marçal
El 5 de juliol farà deu anys de la prematura mort de Maria Mercè Marçal, víctima d’un càncer que ens va privar de l’esplèndida maduresa d’una escriptora tan singular.
Aquí hi ha un ellaç amb diversos articles que parlen de la seva obra:
http://www.llibertat.cat/content/view/3219/1/
http://www.laccent.cat/article.asp?n=133&idart=1556
Comunicat del SEPC davant la decisió del govern del Principat d’obligar a tenir el nivell C de Català al professorat universitari
Països Catalans, 20-6-2008Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem mostrar la nostra satisfacció davant l’acord entre el Govern de Catalunya i els rectors de les universitats del Principat on apareix el compromís de reformar la normativa per tal que, a partir d’ara, el professorat que vulgui accedir a una plaça pública en els centres d’ensenyament superior hagi de certificar el coneixement de la llengua catalana. Així mateix, des del SEPC considerem que aquest és un pas necessari però del tot insuficient per assegurar la correcte normalització lingüística a les universitats i que cal que tots els agents implicats avancin vertaderament i conscien per garantir la presència real del català a les aules.
Per tot això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fa les següents consideracions:
- Com a sindicat que defensem que la realitat nacional s'estén des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar, creiem que els actors polítics i socials de la resta dels Països Catalans han d'aprovar amb màxima urgència mesures semblants a les del Principat per tal que el català pugui tenir la presència que es mereix i necessita als centres d'ensenyament superior d'arreu del país.
- Cal que des de la societat civil mostrem la voluntat del poble català per tal que la nostra llengua sigui garantida i present a les aules dels Països Catalans tal i com ho és l'italià a Roma, el grec a Atenes o l'alemany a Berlín. És necessària l'actuació de tots plegats per fer front als comentaris demagògics i fora de context dels que s'oposen a mesures per afavorir la llengua catalana.
- Cal recordar que la implementació del Procés de Bolonya amb una clara aposta dels postgraus internacionals en anglès i castellà va en un sentit contrari a la mesura aprovada. No pot ser que la Generalitat principatina permeti el Procés de Bolonya que, com se sap, fa una clara diferenciació entre la qualitat de graus i postgraus, on el català pot tenir problemes per fer-se un forat si es deixa que sigui el “nou mercat de l'ensenyament “ qui ho dicti .
- La situació de discrimació lingüística dels estudiants que usen el català és present en el dia a dia a les facultats en múltiples accions quotidianes i que, davant d'això, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens comprometem a continuar lluitant per defensar la presència del català als centres d'ensenyament superior i per exigir als agents responsables un pla d'actuació per aconseguir variar la situació.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 20 de juny de 2008
http://www.sepc.cat/veure.php?id=423
Crònica de l’Acampallengua
Altres, 26-5-2008Els dies 24 i 25 de Maig, l'Esquerra Independentista va participar a l'Acampallengua organitzat aquest any a Son Servera, a través del seu Espai Rebel. Els actes es varen dur a terme a la Plaça Nova del poble, i varen començar amb un dinar popular desprès del cercavila de joves independentistes que va recórrer els carrers de Son Servera. En acabar de dinar, varen començar les activitats: una breu performance a càrrec de la comissió de dones de maulets, un concert amb Gonelles Morts i Mascarpone.
Després del concert es va dur a terme l'acte en suport al pres polític català Franki, que va consistir en la lectura d'una carta seva, la pintada d'un mural i una xerrada a càrrec de dues membres del col·lectiu Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa.
La policia municipal practica identificacions de militants independentistes a l'espai Rebel:
Des de la una del migdia i fins passades les quatre hi duguérem a terme diferents activitats amb total normalitat, fins que la Policia Local de Son Servera va arribar. De males maneres, un efectiu del cos requisà a un militant un plafó amb un cartell antimonàrquic, afirmant que havia rebut queixes. Sense més preàmbuls, el plafó fou dut a comissaria. Poc després, un altre efectiu de la Policia Local arrabassava descaradament un altre cartell antimonàrquic que Maulets havia penjat a la plaça. En demanar-li el perquè de la seva conducta, amb el cartell fet un nyap a les mans de l'agent, aquest l'intentà tornar al seu lloc. Seguidament, dos militants del SEPC foren identificats. Més tard alguns companys reconegueren dos policies de paisà, que vigilaven l'Espai Rebel, en una mostra més del control social que es fa a qualsevol acte independentista.
http://www.sepc.cat/veure.php?id=412
Crònica del setè congrés d’estudiants de filologia catalana
Universitat de Lleida, 3-5-2008Aquest 28, 29 i 30 d’abril s’ha celebrat a Lleida el setè congrés d’estudiants de filologia catalana. Enguany dedicat a l’escriptor de la Segarra Manuel de Pedrolo.
El congrés d’enguany, que ha estat celebrat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, ha comptat amb la presència de més de setanta futurs filòlegs i filòlogues que, com a setè any consecutiu, celebren el seu propi congrés en una universitat catalana.
Enguany el congrés s’ha enfocat des d’una perspectiva de reivindicar la carrera, els estudis de filologia catalana a la UdL compten al primer curs amb tan sols dues estudiants, i en tota la carrera no arriben a la cinquantena d’estudiants, així que es vol aprofitar el congrés d’estudiants de filologia catalana d’enguany també per donar a conèixer els estudis de filologia catalana de la UdL. També s’ha volgut reivindicar amb aquest congrés la figura de Manuel de Pedrolo, escriptor de l’Aranyó i intel·lectual compromès i d’esquerres que s’ha volgut prendre com a referent.
Durant el congrés s’han realitzat multitud de conferències, xerrades, recitals de poesia i altres, entre els quals no ha faltat les crítiques a la implantació del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que entre altres coses comportarà un retrocés de la presència del català a les universitats i una degradació en la qualitat dels estudis de filologia catalana de totes les universitats, però molt especialment de la UdL, on la carrera pot córrer el risc de desaparèixer al comptar amb un baix nombre de matriculats.
El congrés també ha comptat amb concerts i festes, entre les quals val a destacar la IV edició de la Festa dels Països Catalans, que es va organitzar el dimarts 29 d’Abril i que va comptar amb un sopar o es van poder degustar diversos plats típics d’arreu del país i es va finalitzar amb un concert al Cafè del teatre situat a l’edifici de l’Escorxador, que va comptar amb la presència de Lo Noi del Cirerer i Belda i el conjunt Badabadoc.
El congrés va posar el seu punt final amb una visita guiada a l’interior de la Seu Vella de Lleida, l’edifici sens dubte mes emblemàtic de la ciutat, i des de dalt del campanar es va poder contemplar una panoràmica privilegiada de tot el conjunt de territori del Pla d’Urgell, des del Montsec fins al Montmaneu i des del Montsant fins als Monegres.
Des de l’organització del VII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana volem agrair tant als assistents com als col·laboradors la seua implicació en l’elaboració i participació en aquest projecte i animem a tots els futurs filòlegs de llengua catalana a assistir al proper congrés d’estudiants de filologia catalana.
Per un ensenyament català, lluitem des de les aules!
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Lleida (Segrià), 6 de maig de 2008
http://www.sepc.cat/veure.php?id=395
Diada per la Llengua a Palma
Països Catalans, 19-5-2008
El passat dissabte 17 de maig més de 7.000 persones preneren els carrers del centre de Palma per celebrar la Diada per la Llengua que des de fa ja varis anys organitza l'Obra Cultural Balear (OCB). Enguany aquesta diada portava com a lema: "La nostra llengua al carrer", i va comptar amb la participació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Durant la Diada es realitzaren nombrosos actes entre els quals hi havia l'Espai Rebel de SEPC i Maulets.
A l'Espai Rebel s'hi realitzà una presentació del SEPC-Secundària, una xerrada a càrrec de la comissió de dones de Maulets 'Dona i art: objecte i artista reprimida' i finalment un taller de pancartes a càrrec del SEPC.
Així mateix tant el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) com Maulets posaren una paradeta a la fira d'entitats.
http://www.sepc.cat/veure.php?id=402
El passat dissabte 17 de maig més de 7.000 persones preneren els carrers del centre de Palma per celebrar la Diada per la Llengua que des de fa ja varis anys organitza l'Obra Cultural Balear (OCB). Enguany aquesta diada portava com a lema: "La nostra llengua al carrer", i va comptar amb la participació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Durant la Diada es realitzaren nombrosos actes entre els quals hi havia l'Espai Rebel de SEPC i Maulets.
A l'Espai Rebel s'hi realitzà una presentació del SEPC-Secundària, una xerrada a càrrec de la comissió de dones de Maulets 'Dona i art: objecte i artista reprimida' i finalment un taller de pancartes a càrrec del SEPC.
Així mateix tant el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) com Maulets posaren una paradeta a la fira d'entitats.
http://www.sepc.cat/veure.php?id=402
Protestes durant el concert de la setmana del 25 d’abril per la llengua a la Universitat de València
Universitat de València Estudis Generals, 25-4-2008El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de les universitats de la ciutat de València van portar a terme el passat dijous per la nit una acció reivindicativa emmarcada dins la lluita de l'eix català. L'acte va tindre lloc al concert organitzat pel Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València i per l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (APNL) de la Universitat Politècnica de València, dins de la setmana del 25 d'abril per la llengua. Mentre tenia lloc l'actuació de Pirat's Sound Sistema, militants del SEPC van desplegar una pancarta a sobre de l'escenari on es podia llegir "DEFENSEM FILOLOGIA CATALANA, DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA. NO A L'EEES", alhora que altres companys i companyes repartien al públic un pamflet on s'exposava el discurs del sindicat repecte a la situació que li espera a aquesta titulació i al català dins del marc sobre la posada en marxa de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.
Defensem Filologia Catalana! Defensem la nostra llengua!
A ningú li descobrirem res de nou si apuntem en aquestes línies que la Universitat està sofrint un dels canvis més importants dels darrers temps, la seua adaptació a l'anomenat Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Tampoc contarem noves notícies si plantegem l'esperit crític i contrari que guardem des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sobre aquest procés de mercantilització i elitització de la Universitat. Ara bé, en aquesta festa per la llengua, que organitzen les nostres universitats de la ciutat de València, volíem denunciar públicament allò que afecta el català en relació a l'aplicació de la convergència europea, i els arguments es quedarien coixos si aïllarem la qüestió respecte al que pot passar amb la titulació de Filologia Catalana.
En primer lloc, si analitzem el decret 1393/2007 del Ministeri d'Educació que marca les pautes per a la consecució i aprovació dels nous plans d'estudi, observem que l'autonomia universitària a quedat supeditada a les agències de qualitat, entre elles la valenciana, on el Consell ha deixat la seua empremta politicoidiològica. Això pot significar sense ser, ni molt menys, malpensat, que el títol relacionat amb la llengua catalana que propose la Facultat de Filologia de la Universitat de València siga rebutjat pel sol fet de portar com a nom "Grau de Filologia Catalana". Tan sols cal observar la jugada que es va seguir per part del departament corresponent per tal que s'aproves el Postgrau d'aquesta titulació, que va acabar amb el següent nom: Assessorament lingüístic i cultura literària: aplicacions al context valencià.
En segon lloc, cal apuntar també la desaparició d'aquest títol a la Universitat d'Alacant, que sota un altre dels paràmetres d'aquestes agències, el de la rendibilitat social (encara que podria especificar-se com a rendibilitat econòmica), no es contempla la seua oferta sota un pla d'estudis propi per no poder arribar als 80 estudiants de matrícula. Així doncs, l'assumpció de l'oferta de llengua catalana dins d'un Grau de llengües modernes i les seus literatures constitueix la pèrdua i dissolució de tot un referent lingüístic per a les comarques del sud del País Valencià.
En un altre ordre de coses, les nostres universitats, tant la de València com la Politècnica, s'estan plantejant exigir el coneixement d'una llengua moderna estrangera en acabar els estudis de Grau. Una de les vies que volen ofertar per tal d'acreditar el nivell exigit és cursar un itinerari o una sèrie d'assignatures en aquesta llengua. Des del SEPC som molt escèptics sobre aquest oferiment, ja que en determinades carreres aquesta opció ni tan sols s'ha donat mai en el cas del català. Com és possible que de cop i volta hi haja un major interés sobre altres llengües, quan no hem estat capaços de garantir una plena oferta amb la llengua pròpia del País? Al cap i a la fi, aquesta actuació tan sols té un nom i el coneixem totes i tots, hipocresia.
Per últim, tan sols volíem constatar que en un mercat d'educació com el que s'està creant a partir de la implantació de l'EEES, el valor de canvi del català, malauradament, és molt baix, o fins i tot un obstacle alhora de guanyar "clients". D'exemples sobren si observem l'oferta lingüística dels diferents Postgraus que s'han aprovat a les nostre Universitats. Per tant, la defensa de la nostra llengua passa per fer front a aquesta convergència europea.
Digu€€€S no!
http://www.sepc.cat/veure.php?id=383
Manifest per la llengua comuna
Pròleg
Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement
mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.
Najat El Hachmi, escriptora.
Manifest «El català, llengua comuna»
Sant Jordi 2008
El català, llengua comuna
Les entitats signatàries d aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això, manifestem el següent:
1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.
2. Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.
3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.
4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.
5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.
6. El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.
7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té
qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.
8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.
9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d 'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.
10. Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.
Barcelona, 23 d'abril de 2008
Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya
Centre Cultural Islamic Camí de la Pau (ATIMCA)
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Comella Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador deis Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347256/index.php
Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement
mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.
Najat El Hachmi, escriptora.
Manifest «El català, llengua comuna»
Sant Jordi 2008
El català, llengua comuna
Les entitats signatàries d aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això, manifestem el següent:
1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.
2. Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.
3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.
4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.
5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.
6. El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.
7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té
qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.
8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.
9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d 'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.
10. Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.
Barcelona, 23 d'abril de 2008
Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya
Centre Cultural Islamic Camí de la Pau (ATIMCA)
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Comella Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador deis Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347256/index.php
Alacant contra el tancament de TV3
Universitat Alacant, 25-1-2008El passat dia 19 de gener, més de 2000 persones es van manifestar a Alacant contra el tancament del repetidor de la TV3 de la Carrasqueta, que proporcionava el senyal de les quatre cadenes del Principat a les tres comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura.
Més de dues mil persones es van concentrar ahir dissabte 19 de gener a la Plaça de l'Ajuntament d'Alacant per tal de protestar contra el tancament del repetidor de la Carrasqueta i reclamar la tornada de les emissions de TV3, el Canal 33, 3/24 i el 300 a les comarques del sud dels Països Catalans. El passat 9 de desembre la Generalitat Valenciana procedia al tancament i precintat de les instal·lacions d'Acció Cultural del País Valencià, impedint la captació dels senyals a les comarques de l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.
Després de l'acte convocat per ACPV, s'inicià una manifestació encapçalada per Endavant, Maulets i el SEPC per a protestar contra les contínues agressions del govern estatal i l'autonòmic cap al català i la nostra cultura. A la manifestació participà gairebé la totalitat dels assistents a la concentració i va finalitzar a la Subdelegació del Govern Espanyol, on es va llegir el manifest signat per les tres organitzacions, recordant la responsabilitat política tant del PP com del PSOE en el tancament de TV3 al sud dels Països Catalans, i indicant el caràcter normalitzador tant en l'àmbit lingüístic com nacional de les emissions dels canals del Principat.
http://www.sepc.cat/veure.php?id=304
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
