dijous, 20 d’agost del 2009

Diables, dimonis i colles amb bèsties de foc presentaran al•legacions a la transposició espanyola sobre la “directiva pirotècnica”

La cultura del foc és molt nostrada arreu dels Països Catalans

Tot i que la Directiva Europea que vol regular l’ús de la pirotecnia i altres elements de foc es va aprovar l’any 2007, no va ser fins a principis d’enguany que es van començar a viure mobilitzacions en contra; això sí, fou arreu dels Països Catalans. Ara, l’Estat espanyol ha de transposar la normativa, és a dir, adaptar el marc normatiu general per tirar-lo endavant al seu territori. La transposició espanyola no ha agradat a ningú, i en una reunió celebrada avui a Valls (l’Alt Camp), la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, així com d’altres colles i agrupacions del món del foc, han ratificat les al·legacions a l’esborrany de transposició fet per part del govern espanyol.

Aquestes al·legacions han fet coincidir el punt de vista de les federacions, els municipis, les diputacions i la Generalitat principatina. En termes generals, les al·legacions se centren en evitar restriccions severes a l’hora de realitzar espectacles de foc, com la professionalització per poder-ne fer ús, la distància mínima de 15 metres entre petard i públic, o la necessària signatura dels espectadors i espectadores assumint el risc de l’espectacle; aquesta possibilitat suposaria la signatura d’uns 2 milions de persones cada any, el públic aproximat dels espectacles de foc, uns 1500 anuals.

D’altra banda, algunes al·legacions també volen que la formació del personal acreditat o professional sigui a càrrec de les pròpies entitats, així com que l’autorització i conveniència dels espectacles no sigui a càrrec del públic, a través de les signatures, sinó a càrrec de la Generalitat. Fet i fet, totes les al·legacions van en el sentit de permetre que se segueixin realitzant els espectacles de foc com fins ara, i per això també se centren en les limitacions per potència (nivells 1, 2 i 3, normalment), així com per edat (que podria suposar l’eliminació de la Patum infantil, per exemple).

El termini per presentar al·legacions a la proposta espanyola de transposició conclou el 15 d’agost. A l’octubre, el govern espanyol en farà la proposta definitiva per dur al Parlament Europeu, qui resoldrà finalment el 4 de gener de 2010.

Font: L´Eixida: http://eixida.wordpress.com/2009/08/10/diables-dimonis-i-colles-amb-besties-de-foc-presentaran-al%E2%80%A2legacions-a-la-transposicio-espanyola-sobre-la-%E2%80%9Cdirectiva-pirotecnica%E2%80%9D/



“No a la directiva europea sobre material pirotècnic!”

Diables de Sant Andreu és una de les entitats més actives

Entrevistem en Xavi, membre dels Diables de Sant Andreu, per preguntar-li sobre la situació de la cultura del foc i la Directiva europea sobre materials pirotècnics. A més, també aprofitem per preguntar-li per la situació de la colla i la reivindicació d’un espai cultural a l’antiga Fabra i Coats. Aquesta entrevista ha aparegut en extracte al butlletí número 27 de L’EIXIDA, corresponent al mes de març.

>> El passat 7 de febrer, milers de persones es van manifestar contra la Directiva europea sobre l’ús de materials pirotècnics a Berga, bressol de la Patum. Valtros també hi éreu, per què?

Era una cita obligada per a totes les colles! La directiva europea té 3 punts conflictius: en primer lloc, l’edat per poder “cremar”; en segon lloc, l’ús de la pirotècnia es canvia i queda com a professional. Elimina l’espectacle així com la possibilitat de contractar-lo. Qualsevol castell de foc, qualsevol espectacle, s’encareix de tal manera que els ajuntaments petits o les comissions de festes es veuran impossibilitades de contractar. I en tercer lloc, obliga a una distància de 15 metres entre l’article pirotècnic i el públic. Això fa desaparèixer qualsevol correfoc.

>> Com està la situació legal ara?

La directiva té un article, el número 8, que diu que els governs estatals poden modificar-la. Així, es podria adaptar per motius de cultura popular o motius religiosos. Aquest punt ja es va incloure pensant en la riba mediterrània. Ara, però, això s’ha de treballar des d’aquí; a Noruega potser els és igual, però aquí la cultura del foc és molt important. El problema, però, és que la gent s’ha despertat tard, tots en som culpables, perquè aquesta directiva és del 2007. Però clar, hi ha algunes coordinadores i federacions que estan infiltrades políticament i tenen certa tendència política.

Al congrés de l’Estat espanyol s’hi ha entrat una proposta no de llei perquè es reguli segons el tret diferencial, i des del Parlament del Principat també s’hi està treballant. Segurament al maig hi haurà un esborrany.

>> Hi ha previstes altres mesures de pressió després de la manifestació de Berga?

Hi ha algunes coses preparades a l’abril i al maig, però abans, aquí Sant Andreu, es vol ja fer una acció. Serà el dissabte 21 de març, i ens hem citat les 5 colles del Districte de Sant Andreu (Diables de Sant Andreu, Diables de la Sagrera, Trinifoc, Diables del Bon Pastor i la Satànica), juntament amb moltes colles infantils de diables de Barcelona. Serà a partir de les 17h, a la Pl. Orfila, i hi ha previst tot un recorregut fins acabar a Can Fabra.

>> Fa 2 anys, quan us entrevistàvem per primer cop, la situació del local de Diables estava a l’aire, com està ara?

Doncs la situació és més o menys la mateixa. Continuem treballant i mantenint el local, però no tenim cap resposta de l’Ajuntament, hi ha silenci administratiu. Per part nostra no movem fitxa perquè ho canalitzem a través de l’Harmonia.

>> De fet, no només no vau anar a Can Galtacremada sinó que sembla que encara dinamitzeu més el local que abans.

Sí, ara mateix, acollim un taller de trapezi, un de xanques, els assajos de la Bastonera de Sant Andreu, un grup de pallassos que estan creant aquí un nou espectacle arrel d’un taller que havien fet abans aquí, i també hi ha els grups de música que assagen al buc del local.

>> Després dels incendis provocats, seguiu patint atacs?

Sí, encara sofrim petits atacs, ja que qui sigui l’autor/a ens tira ampolles de vidres, paquets de tabac buides, boles de paper per embussar les canonades… regularment, pugem a la teulada a netejar-la i arreglar els forats a la uralita.

>> Com veus la cultura popular i les diferents expressions artístiques a Sant Andreu?

Cal dir que el naixement de la Bastonera ha estat important, perquè era una mancança a Sant Andreu. I no és fàcil que surti de cop i volta, i menys amb molta gent que ja estava implicada en d’altres mogudes.

>> I com esteu a Diables?

Francament bé, perquè estem embrancats/es en projectes socials amb molta gent. També estem contents/es perquè ha entrat gent nova i això sempre és una alegria.

Ara estem treballant en un espectacle nou per presentar fins el “Fica’t al SAT!”, el mes de maig. I hem pintat el local i la porta de fora!

>> Què n’opines de la vida cultural de Can Galtacremada?

Com a local per a entitats està molt bé, però de la idea inicial al que és, ha canviat molt. És un centre d’entitats culturals, però no un centre de cultura popular, que generi cultura. És estàtic, té molt poca activitat cap enfora i més amb les perspectives que es tenien i que ens venien, com per a catapultar-lo. Hi ha espais desaprofitats, no hi ha vida.

>> D’aquí a 10 dies està organitzada la 3a calçotada per l’Harmonia, com està el pati?

La calçotada molt bé, amb molta il·lusió i ganes. Ara, la situació de l’Ateneu està “que trina”. Estem a expenses que es creï l’últim compromís que vam arrancar, després d’una reunió molt multitudinària, que és la creació d’una taula estable per al Casal de barri, com li diuen ells, és a dir, l’Ateneu. Les comissions de seguiment, fins ara, eren informatives, no participatives.

De fet, fins a dia d’avui [dimecres 25 febrer] no teníem cadires ni taules, com l’any passat, que les vam haver de llogar. Al final han cedit i posaran la infraestructura, que és el que els toca.

>> Per l’Harmonia, quin futur hem d’esperar? I quant de temps?

Ni ells ho tenen clar. A la pregunta de per què havien desaparegut partides pel Casal de barri del PAD, van contestar amb evasives, i al final, sense comprometre-s’hi, deien que ho volien veure acabat en aquesta legislatura, això vol dir cap al 2010. I és que no es podem demorar massa més. En un dels espais per al futur Ateneu hi ha un centre de salut mental, aquesta gent s’ha de traslladar, però no saben ni on ni quan.

>> I quina estratègia té previst seguir l’Harmonia a partir d’ara?

Actes per difondre missatge i recollir suport, com la calçotada, les properes festes de primavera, fer xerrades a col·lectius…

>> Vols afegir alguna cosa més?

No a la directiva europea sobre material pirotècnic! Els correfocs es seguiran fent, però com?! Que controlin més Sant Joan…! Però com que darrera hi ha un negoci, no ho fan.

Font: L´Eixida: http://eixida.wordpress.com/2009/03/20/%E2%80%9Cno-a-la-directiva-europea-sobre-material-pirotecnic%E2%80%9D/

divendres, 7 d’agost del 2009

Crònica de les VIenes Jornades per la Llengua de St. Andreu

Un any més, i ja en van sis, s´han celebrat aquestes jornades lúdico-reivindicatives, que van començar l´any 2002 amb el nom de Correllengua. L´objectiu d´aquesta sèrie d´actes són diversos; en primer lloc, reivindicar l´ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit i en tot el territori de parla catalana. En segon lloc, promocionar l´us i del català d´un manera amable i distesa. En tercer lloc, mostrar les diferents formes d´expressió artística de les colles de cultura popular d´arreu dels Països Catalans.

Aquest any les Jornades per la llengua les han organitzat una sèrie de joves andreuenques que formen l´API (Asseblea Popular Independentista), provinents del teixit social i polític andreuenc, i adscrites majoritàriament als postulats de l´Esquerra Independentista de St. Andreu.

Un tema a part, però recurrent durant tots aquests anys, ha estat el dels permisos: el districte cada cop intenta posar més traves per dificultar la realització de les Jornades i aquest any no ha estat una excepció. Dos dies abans de començar encara ens estavem discutint amb el districte perquè ens deixiessin fer els actes a la Pl. del Comerç.

Divendres a la tarda ens vam reunir al CSO la Grodíssima per guarnir el local. Aquella nit la cafeta la portariem nosaltres. Hi havia preparada la projecció d´una pel.lícula, un concurs de Bocamolls i finalment festeta i de la bona i karaoke amb música en català.

La pel.lícula no la podiem passar al carer (la idea era fer cine a la fresca) perquè el districte ens exigia que paguessim el cànon a l´Sgae, cosa que no estavem disposades a fer. La solució va ser passar la pel.lícula a dins del CSO i es va acaba convertint en cine a la sauna, de el calor que feia.

No va venir gaire gent a la projecció de la pel.lícula (Del roig al blau), però si que va afegir-se més gent durant la resta de la nit. El concurs del Bocamoll andreuenc va fer riure tothom i la diversió va continuar amb el karaoke. Fins les 3 del matí es va poder disfrutar de música en català al CSO.

El dissabte ens vam trobar la Pl. del Comerç ocupada per les paradetes de la gent que organitza el comerç al carrer. Suposem que al districte tenia massa feina per mirar si la plaça restaria ocupada aquell dia o no. Però ens va ser ben bé igual: vam explicar a les botigueres què és el que anàvem a fer i a tothom li va semblar bé.

Primer vam muntar una paradeta explicativa a la mateixa plaça, un parell de pancartes i vam penjar pels arbres una sèrie de plafons gegants amb poesies escrites en llengua catalana, un mapa dels Països Catalans, un recull de refranys amb contingut social i nacional, un recull de lleis promulgades per prohibir el català als estats francès i espanyol i un recull de mots que reflexen el sexisme imperant dins la llengua catalana.

Fet això, vam utilitzar el C. Gran de St. Andreu per fer una sèrie de jocs tradicionals: curses de sacs, curses de xapes en un circuït, el joc de les bitlles catalanes, i un taller de fer girar el cèrcol. Tot amenitzat amb uns granitzats molt bons. Aquestes activitats van tenir un notable èxit, tant de públic que mirava com de públic participant. I una de les sorpreses va venir aquí: esperavem bàsicament un públic infantil, però va ser la gent gran la que més es va interessar en fer girar el cèrcol, produïnt-se escenes simpàtiques, on un avi ens ensenyava a nosaltres a fer rodar el cèrcol perquè nosaltres no en teniem massa traça.

El matí va acabar amb una obra de teatre de la companyia 13iAcció que tenia per títol: “Publicitat, et deixaràs influir?”. També es va fer al bell mig del Carrer Gran i molta gent es va quedar a veure-la sencera. Aquests mateixos actors i actrius, ja s´havien passat tot el matí disfressades, animant els nens i nenes perquè juguessin als jocs tradicionals.

I la tarda va començar com i on havia acabat el matí. Aquest cop a dins de la Pl. del Comerç, en Màrius Serra ens va fer una xerrada on ens mostrava la llengua com un ésser viu, que anava mutant i amb la qual ens podiem divertir i passar una bona estona. L´èxit de públic ens va superar. Hi havia més de cinquanta cadires ocupades i la gent seia al terra, on podia o bé restava dreta al fons, i no només escoltava sinò que també va participar en el concurs d´EnigMàrius que va fer el ponent.

La tarda va continuar amb l´actuació de la Bastonera de St. Andreu que va fer uns quants balls del seu repertori i un de nou que va dedicar al districte recordant totes les traves que acostuma a posar per impedir el normal desenvolupament de les Jornades.

Finalment es va fer un recital de poesies, on una sèrie de noies ens van llegir poesies pròpies i poesies escrites per altres dones, reivindicant així les dones que escriuen en català, doblement minoritzades, per ser dones i per usar el català.

A la nit va tenir lloc el concert. Es va haver de fer a la Pl. de Can Fabra perquè al districte li va donar la gana. Va començar tard, i va acabar tard. Primer va tocar un grup Caliu i després el grup de folk Filibusters. De seguida van sorgir un parell de noies de St. Andreu, expertes en això dels balls tradicionals i es va muntar un taller de ball per tothom qui volgués aprendre.